Daquella cuando los galos, Saintes yera un territoriu nel que vivía un pueblu que nomaben Santones y ente los que medraba Mediolanum. La ciudá que s’asitiaba ente la vera’l Charente y el llugar onde remata’l camín d’Agripa que xunía Lyon con Aquitaine convirtióse nun centru alministrativu bien importante. L’antiguu Mediolanum tenía un conxuntu monumental que yá lu quixeren les grandes capitales. Da testimoniu de la voluntá romana de marcar el so dominiu sobre la ciudá. El desendolcu de la ciudá tamién atestigua l’intercambiu de formes de vida ente galos y romanos.
Mediolanum ye la primer capital histórica de la Galia d’Aquitaine, una de les tres grandes rexones de la Galia que conquistó César.
Dalgunos de los edificios qu’entá se conserven, por exemplu l’Anfiteatru o l’Arcu de Xermánicu, son dalgunos de los testigos principales de l’antigüedá galorromana nel oeste de Francia.
MEDIOLANUM SANTONUM – Saintes, Nueva Aquitania

- Anfiteatru galorromanu
- Arcu de Xermánicu
- Acueductu Galorromanu
- Muralla Galo-romana
- Termes de Saint-Saloine
- Museo arqueológico
Anfiteatru galorromanu
L’anfiteatru galorromanu, que se construyó ente los años 40 y 50 d. C., asítiase nel güecu d’un valle natural. Un camín peatonal permite l’accesu dende la ciudá. Les sos bultables dimensiones reflexen el poder de la ciudá nel sieglu primeru.
Anguaño ye ún de los anfiteatros de Francia que se conserven meyor y de xuru ún de los más antiguos de la Galia. Dende’l sable, ye fácil imaxinar el clamor de 15,000 espectadores.
Tenemos d’aterrizar nes graes, averanos a la escura “Puerta los Muertos” y salir de l’arena, como los lluchadores victoriosos, pela lluminosa “Puerta los Vivos”.
20, Rue Lacurie
17100 Saintes
Coordenaes GPS:
Llatitú: 45.746052
Llonxitú: -0.64499
http://www.ville-saintes.fr
amphitheatre@ville-saintes.fr
Teléfonu +33 5 46 97 73 85
Horariu
Abiertu del 02/01/2019 al 30/04/2019
- Martes, miércoles, xueves, vienres y sábadu de 10:00 h a 12:30 h y de 13:30 h a 17:00 h.
- Domingu de 14:00 h a 17:30 h.
Abiertu del 02/05/2019 al 30/09/2019
- Llunes, martes, miércoles, xueves, vienres, sábadu y domingu de 10:00 h a 19:00 h.
Abiertu del 01/10/2019 al 30/04/2020
- Martes, miércoles, xueves, vienres y sábadu de 10:00 h a 12:30 h y de 13:30 h a 17:00 h.
- Domingu de 14:00 h a 17:30 h.
Arcu de Xermánicu

L’Arcu de Xermánicu, que podemos topar na plaza principal de la ciudá, ye un símbolu de la romanización. Construyóse nos años 18-19 d. C. na entrada de la ponte romana como mediu d’accesu a la ciudá.
Al final de la calzada romana atópase la «Vía Agripa», que tien dos badíes y resistió’l pasu’l tiempu hasta que nel sieglu XIX Prosper Mérimée la salvó de la ruina. Güei entá vemos les piedres grabaes con una dedicación a Tiberiu y Xermánicu, un testimoniu perguapu de la importancia de la ciudá nel sieglu primeru.
Place Bassompierre
17100 Saintes
Coordenaes GPS:
Llatitú: 45.746061
Llonxitú: -0.628717
Horariu
Abierto tol añu.
Acueductu Galorromanu

Un acueductu plural… Na dómina romana, los baños xugaben un papel destacáu na vida social y munches ciudaes teníen, como Saintes, l’antiguu Mediolanum Santonum, onde se diferencien tres conxuntos, un d’ellos el de les Termes de Saint-Saloine.
En Saintes, el suministru d’agua d’estos establecimientos, lo mesmo que’l de les fuentes públiques, taba garantizáu por un acueductu, o más bien, por dellos acueductos conectaos.
L’acueductu más antiguu, construyíu al rodiu del añu 20 d. C., traxo a la ciudá les agües de la Font-Morillon, que ta ubicada no qu’anguaño conocemos como la ciudá de Fontcouverte. El so diseñu sorprende pola bayura, d’esti mou, la espresión “una obra de Roman” alcuentra equí el so significáu dafechu.
Dende la fonte, l’agua canalizóse casi too per un conductu soterrañu que diba hacia Vallon des Arcs (actual Golf Road), puntu dende’l que se construyeron grandes estructures. Dalgunes cifres testimonien esti escesu:
Pont des Arcs, de 160 metros de llargor y con 27 arcos, de los que’l más altu elévase 16 metros.
Como muestra: dellos pilares d’esta ponte qu’entá se conserven integráronse depués del remocique del campu golf de Rouyer-Guillet en Fontcouverte.
La galería soterraña del Plantis, que se conoz como la de los “nueve pozos”, discurre a lo llargo de 500 metros, a una fondura de 17 metros.
La ponte Haumont, compuesta por 62 arcos, estiéndese per un valle de 400 metros de llargor, a un altor de 29 metros.
Magar del inxeniu de la construcción, el fluxu d’esti canal ye bien probe, con 3000 m3 d’agua per día.
A la metá del sieglu I, un acueductu nuevu llevó a Saintes les agües de les fontanes de Vénérand y Douhet, que tán a una distancia de 15 km. Pa garantizar un caudal de 120000 m3 per día, ficiéronse dos tuberíes nueves dende cada fonte. L’acueductu nuevu diba a la vera del canal primitivu, que daquella yá taba n’estáu d’abandonu, sacante pol tráficu d’obres d’arte antiguo.
Como muestra: les fontes de Douhet y Vénérand, que son d’accesu llibre.
La ruta del acueductu va dende la entrada de la ciudá a los llugares nomaos La Grève y Grille, na parte cimera d’una llomba que domina la oriella derecha, lo que se conoz como’l valle de la Charente. Sicasí, entá nun se sabe cómo se cruzó’l ríu y cómo l’acueductu algamó’l depósitu final de distribución de agua, na parte alta de la ciudá, a la oriella izquierda.
Nos años caberos, la investigación sobre l’acueductu reanudóse empobinada pola Sociedá d’Arqueoloxía y Historia de Charente-Maritime, p’afondar nel so conocimientu .En 2010 desenterróse un tercer acueductu que data del sieglu IV.
Route du Golf
17100 Fontcouverte
Coordenaes GPS:
Llatitú: 45.764687
Llonxitú: -0.604374
http://www.ste-archeologique17.asso.fr
Teléfonu +33 5 46 74 23 82
Horariu
Abierto tol añu.
Muralla Galorromana
Nel sieglu III, cola fin de la Pax Romana, Mediolanum sintió la necesidá d’abellugase tres d’una muralla. Esto reduz abondo’l tamañu de la ciudá, dalgunos barrios tán n’estáu d’abandonu. Les piedres de los monumentos que se desmontaron utilizáronse pa construyir el recintu (estes piedres puen vese anguaño nel Muséu Arqueolóxicu).
Place des Récollets
17100 Saintes
Coordenaes GPS:
Llatitú: 45.745552
Llonxitú: -0.630962
Horariu
Abierto tol añu.
Termes de Saint-Saloine

Data de la metada segunda del sieglu I, los baños construyéronse nuna segunda fase d’estensión del texíu urbanu de la ciudá antigua. Los escatafinos que falten permiten reconocer parte del área de bañu caliente (caldarium), que taba arrodiada por una muralla de contención na que tán inxertos dellos nichos.
Rue des Thermes Romains
17100 Saintes
Coordenaes GPS:
Llatitú: 45.751010
Llonxitú: -0.635983
Horariu
Abierto tol añu.
Muséu arqueolóxicu

Mediolanum, l’antiguu Saintes, foi una de les ciudaes más grandes de la Galia romana. ¿Cómo vivíen les sos habitantes? ¿Qué xintaben? ¿A qué xugaben?
El cuartu onde facíen vida va da una idea d’ello, gracies a los numberosos oxetos que s’atoparon nes escavaciones arqueolóxiques que se ficieron en Saintes.
Esplanada André Malraux
17100 Saintes
Coordenaes GPS:
Llatitú: 45.745482
Llonxitú: -0.628848
http://www.ville-saintes.fr
musees@ville-saintes.fr
Teléfonu: +33 5 46 74 20 97 / +33 5 46 98 23 90
Horariu
Del 01/10/2018 al 31/03/2019
- Martes, miércoles, xueves, vienres y sábadu de 13:30 h a 17:00 h.
Del 01/04/2019 al 30/09/2019
- Martes, miércoles, xueves, vienres y sábadu de 10:00 h a 12:30 h y de 13:30 h a 18:00 h.
- Domingu de 14:00 h a 18:00 h.
Del 01/10/2019 al 31/03/2020
- Martes, miércoles, xueves, vienres y sábadu de 13:30 h a 17:00 h.
Ta pesllao los díes 1 de xineru, 1 de mayu, 1 de payares y 25 d’avientu.
Agospios
Equí vas atopar un llistáu de tolos hoteles pa qu’escueyas el que más te pete. ¡Va topar un sitiu acordies coles sos necesidaes y capacidá económica nel centru la ciudá o cerquina, nun pueblu tranquilu!
Ufiertámos equí una gran variedá de cuartos pa que duermas con quien t’agospia, siempres disponibles pa que teas a gustu
CASES RURALES Y ALQUILERES VACACIONALES
Duermi nuna casa típica de la rexón de Charente o, pela contra, nuna casa nueva y con toles comodidaes, escueyi l’alquiler que más-y convenga.
Equí ta la llista colos campins de Saintes y la redolada. Hai campins pa tolos gustos.
ALBERGUE DE LA MOCEDÁ Y ALBERGUE DE PELEGRINOS
RESIDENCIES Y CENTROS VACACIONALES
¿Venís muncha xente? ¿Queréis compartir momentos de convivencia colos vecinos, vecines y turistes? Escueyi una de les nuestres residencies o pueblos de vacaciones.
RESTAURANTES
Dende la cocina tradicional hasta los sabores d’otros llugares, Saintes y Saintonge ufierten una gran variedá de meses, lo mesmo pa gourmets que pa xente con priesa.
En Saintes y la redolada nun fai falta una bona mesa pa tastiar los sabrosos platos tradicionales.
Escueyi una de les nuestres meses exótiques pa que les sos papiles gustatives viaxen a otros llugares.
RESTAURANTES ABIERTOS LOS DOMINGOS
¿Busca un restaurante abiertu los domingos? ¡Ye per equí!
Oficina de Turismu
Place Bassompierre
17100 Saintes
Coordenadas GPS:
Latitud: 45.746061
Longitud: -0.6309059,17
https://www.ville-saintes.fr
Teléfono: +33 (0) 5 46 74 23 82
accueil@saintes-tourisme.fr